dilluns, 22 d’agost del 2011

LA TRISTA HERÈNCIA CAP. II, Can Ganga.




El primer que tinc que dir és que Can Ganga no és cap museu etnogràfic, no és cap museu etnològic, ni tant sols és un museu. CAN GANGA ÉS UN ALTRE “CHAPUZA” DE LA SENYORA PILAR MUNDET.

Can Ganga no te projecta museístic, per tant no te res documentat, per no tenir no te ni un ròtol a l’entrada que l’identifiqui com a tal. Can Ganga està del tot fora de normativa, no te pla de evacuació, te un ascensor que no disposa de connexió de telèfon (imprescindible en qualsevol ascensor, i més si és d’us públic). I tota la instal•lació elèctrica està fora de normativa com demostra la inspecció d’ECA que adjunto, el cablejat per normativa en una instal·lació museística ha de ser cablejat ignífug .

Si a Can Ganga passa alguna desgràcia i hi ha una demanda, l’actual ajuntament en seran els responsables, i subsidiàriament en respondran. CAN GANGA NO ES POT OBRIR AL PÚBLIC.






Pressupost del pla d'evacuació que mai es va executar.


Es varen demanar pressupostos per càmeres de vigilància.




La Ció Abellí va fer dos dibuixos pel ròtol de l'entrada i va portar un pressupost.


Es va inventariar tot el que hi havia dipositat i l'arxiver va fer un esbós de projecta per l'equipament.

Es va demanar una subvenció a Caixa Catalunya per les vitrines que tenien que ubicar les maquetes de les barques de pesca, i ens va ser denegada.

Es va anar a la Diputació de Girona a demanar una subvenció amb el següent dossier.

CAN LEANDRO (CAN GANGA)
Aquest mas va ser un dels primers que es va construir fora muralles arran de l’augment de població del s. XVI. Situat en el barri de sa Roqueta al carrer del Codolar, típic barri de pescadors, es un digne exemple de mas fortificat, construït així perquè en el moment de la seva edificació restava isolat davant el mar i era presa fàcil de pirates.



L’edifici presenta un magnífic portal rodó, al damunt del qual un matacà ens evidencia la protecció davant de possibles ràtzies dels pirates del nord d’Àfrica.



També en destaquen les finestres gòtiques bellament esculpides amb angelots.



A l’interior, s’hi conserva amb perfectes condicions una fresquera excavada en la roca viva.



Una vegada dintre, s’hi pot identificar cada una de les sales i el us que tenien antany. Aquesta casa de dos plantes pis i unes golfes, és testimoni històric del tipus de vida de la població de Tossa, combinant la vida marinera (labor habitual en estacions de bonança climàtica) amb la vida rural (estacions fredes).
Situada propera a la platja i suficientment allunyada de la fúria dels temporals de llevant, a la planta baixa de Can Leandro hi havia una entrada vestíbul que també servia de quarto de mals endreços on s’hi acumulaven els estris d’anar a pescar, com les xarxes, nanses, etc., a la dreta l’estable i a l’esquerra una quadra pel bestiar, amb una cuina al fons que més tard fou traslladada a la planta pis. Al fons del vestíbul hi havia l’entrada de la fresquera, ubicada dintre del torrent d’aigua que passa pel darrera.



La planta pis era o on s’hi habitava, després de dues voltes d’escala d’escalons de pedra s’arriba al vestíbul del primer pis que comunica a la dreta amb les habitacions dormitori i a l’esquerra amb la cuina i menjador.



L’entrada d’una escala a la cuina obra pas al camí que condueix a les golfes de la casa.



Les golfes comuniquen al barri de la roqueta i te tres compartiments comunicats als que se’ls hi ha donat al llarg del temps diferents usos.

Durant l’anterior mandat aquesta casa es va restaurar amb l’idea de ubicar-hi el Museu Etnològic de Can Leandro (Can Ganga) i una vegada acabada l’obra es va guarnir amb estris, alguns donats i d’altres deixats en dipòsit, amb la intenció de dotar-lo com a tal i de mostrar-la a la població.
La intenció de l’actual Ajuntament és la de finalitzar l’iniciativa del Ajuntament que ens va precedir, documentant Can Leandro (Can Ganga), ampliant la col•lecció d’objectes exposats i completar el Museu Etnològic a les golfes amb la col•lecció de maquetes de barques de l’artesà tossenc Emili Colomé Baldrich, realitat històrica de una població oberta al mar.

RELACIÓ D’ACCIONS PENDENTS D’EXECUCIÓ.

1- Arranjament deficiències detectades a la instal•lació elèctrica amb el fi d’habilitar la casa com a Museu Etnològic.
2- Instal•lació de deshumificadors, un a cada planta amb el fi e minorar l’alt nivell d’humitat de la casa.
3- Dotar el museu d’un sistema de càmeres de seguretat, si és possible reutilitzarem les que es substitueixin al Centre d’Interpretació dels Fars.
4- Instal•lació d’un audiovisual i simulació d’una petita taberna de pescadors a on antigament estava ubicada la quadra.
5- Inventariar els objectes donats o be deixats en dipòsit que avui estan allà exposats.
6- Documentar i complementar amb panells explicatius els objectes més rellevants exposats, amb fotografies antigues de Tossa de les labors relacionades amb els objectes i altres.
7- Completar el Museu a la planta de les golfes amb l’exposició de la col•lecció de maquetes navals del maquetista tossenc Emili Colomé, pel que faran falta les vitrines (metacrilat per indicació dels tècnics del Museu Marítim e Barcelona) i els corresponents taulells.
8- Col•locar un rètol a l’entrada que identifiqui l’edifici com a museu.
9- Cal promocionar publicitàriament el Museu amb la confecció d’un tríptic a on s’indiqui la ubicació i el contingut del museu.

Actualment hi estan treballant en la part tècnica la enginyera municipal Sra. Anna Arnau i en la part museística el arxiver municipal Sr. David Morè i Aguirre, llicenciat en historia, i les Sres. Isabel Vera i Gemma Gordils dels Museu Municipal, llicenciades en història de l’art.

La subvenció la varem demanar per l'import de 33.000 €, ja que hi voliem fer entrar la substitució de la instal·lació electrica. Amb bon criteri el diputat senyor Roger Zamorano ens va dir que la Diputació de Girona no tenia perquè pagar les errades dels ajuntaments i ens va concedir 6.000 € per un total de 12,ooo€ a justificar.

Sense arreglar el cablejat de la corrent era inutel fer cap despesa, el pressupost de la substitució del cablejat pujava a 19.000€, tal i com estava la situació econòmica del ajuntament era absurt fer una despesa per un equipament que en la temporada d'estiu no havia arribat a 100 visitants pagant.


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/08/21/tossa-mar-reobre-al-public-can-ganga-despres-mes-dos-anys-tancada/509588.html

TOT EL QUE DIU ÉS MENTIDA.
La reforma de Can Ganga no te res que veure amb una restauració d’una masia tal i com va ser, va ser restaurada sense cap mena de criteri, i amb mi han coincidit moltes persones versades en el tema que l’han visitat.
Can Ganga es va obrir al públic al voltant de la segona quinzena de juliol, i l’equipament estava en perfectes condicions, amb totes les inspeccions al dia tant d’extintors com el ascensor, durant tot aquet temps que ha estat tancat una noia de l’empresa que fa la neteja als equipaments hi ha anat un cop a la setmana a netejar i a buidar els deshumificadors que nosaltres varem posar-hi que provenien del Museu Municipal, igual que el taulell.
Dir que Can Ganga el varen trobar en estat de deixadesa i abandonament és una fal•làcia de la senyora Mundet, la brigada municipal hi ha fet intervencions de manteniment tant a la teulada com a l’interior, per obrir només els hi ha calgut renovar el llor i les hortalisses que ambienten la instal•lació. Si s’hagués deixat com de la mateixa manera que ells varen abandonar la Vil•la Romana dels Ametllers, Can Ganga ara romandria tencada.
Pot ser és el moment perquè la Sra. Mundet acabi el que per ella és una de les seves grans obres i que per altres és una desgràcia més de les seves i d’aquí quatre anys, si és que no és abans, el que vingui es pugui trobar al menys un equipament en condicions.

Can Ganga te un alt paràmetre d'humitat i necessita un constant manteniment, el que ensenyen les fotos es va reparar tot en el seu moment.






L'excepció, aquesta humitat que ja hi era des del principi i que no em varen solucionar mai.



En definitiva, Can Ganga és un mal negoci, primer, com equipament cultural està indocumentat per tant és totalment obsolet, segon, és una carga econòmica un ajuntament que passa per mals moments i tercer i donat la manca d’interès que motiva (no varen arribar a 100 entrades en un any)ja que de museus etnogràfics en hi ha un cada tres pobles i poc difereixen i molt del de Tossa per dèficit d’aquet darrer. Com va dir el Diputat de Cultura en l’anterior mandat es senyor Roger Zamorano, més hagués valgut que la inversió la haguéssim fet al Museu Municipal que és una joia i no en un museu que mai tindrà cap mena de rellevància i a on tot son limitacions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com cada anys, des d’en fa sis, aquest estiu, amb la família, hem passat les vacances a Tossa. Aquest anys hem aprofitat per visitar el museu municipal, i l’etnogràfic a Can Ganga. Aquest últim, més que un museu, sembla un magatzem endreçat, cap informació del que si exposa i el poc que hi ha, no segueix cap lògica museística, l’informació del i de les venedores/or (dos persones al museu municipal darrera el taulell) d’entrades aclaridora, tant d’un museu com de l’altre, “... comenceu per on vulgueu”. –Gràcies. –De res. ...doncs això, de res. També hem copsat que els carreres, en general, mostraven un estat de brutícia indigne d’un poble turístic, sobretot al barri de Sa Roqueta, alguns dels carrers semblava que si havien d’enganxar les sabates de lo greixosos que estaven i alguns recons deixats de la mà de Déu, és cert que també vaig veure algunes botigueres fregant les aceres dels seus establiments, és per felicitar-les i que l’ajuntament les compensi d’alguna manera. Barem coincidir amb la projecció del documental “La noche que no acaba”, varem anar a l’ajuntament a informar-nos per treure les entrades, la simpatia de la senyora que ens va atendre brillava per la seva absència, i la seva ignorància de com ho havíem de fer per aconseguir les entrades, supina. Ens va enviar a l’oficina de turisme, va resultar que les entrades es compraven anticipadament a la casa de la cultura. Sort que Tossa és assequible a peu. I una pregunta, és necessari la circulació de vehicles a motor pel carrer del Pou de la Vila, per exemple, i els altres de màxima concurrència turística en hores punta? Em sembla que no cal, aquest hauria d’estar tancat a la circulació de vehicles a motor a les hores punta, establint un horari de càrrega i descàrrega. I el trenet dels nassos que puja al far? Etc.