EL MEU PAS PER SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA, UN VIST I NO VIST.

EL MEU PAS PER SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA, UN VIST I NO VIST.

Decepció, aquesta és la paraula amb la que vull iniciar aquest escrit, perquè amb aquesta decepció s’han esvaït moltes il•lusions posades en un projecta.
Després d’assistir a la manifestació del 10 de juliol, molts varem creure que Solidaritat Catalana per la Independència era el proper pas a seguir per assolir la independència de Catalunya, per això quan un destacat membre d’Òmnium em va trucar i em va suggerir que donés suport a aquest embrió, no m’ho vaig pensar dues vegades. No tan sols hi vaig donar suport, si no que m’hi vaig adherir aportant la quantitat de 50€.
El 28N Solidaritat es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com una Coalició Electoral integrada per sis partits politics, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, els Verds-Alternativa Verda, Catalunya Nació i Independència i Democràcia Catalana. Els objectius eren ben clars, els de crear una plataforma transversal i vertebradora del independentisme que ens tenia que portar a assolir la Independència de Catalunya. Les eleccions es varen celebrar i varen anar com varen anar i s’obtenien els quatre diputats, a partir d’aquí ... .

Segons la llei electoral espanyola la vigència legal de Solidaritat Catalana per la Independència finalitzà passades les eleccions al Parlament de Catalunya.
Solidaritat per la Independència és un partit creat a corre cuita per Alfons López Tena i l’Uriel Bertrán per poder entrar a formar part a la coalició de partits que composaven Solidaritat Catalana per la Independència. Ni tan sols pogueren inscriure el partit com a Solidaritat Catalana ja que en el registre de partits ja hi consta un partit amb aquest nom.
L’embolic ve quan i sense avisar els senyors López Tena i Uriel Bertran absorbeixen els adherits de Solidaritat Catalana per la Independència, coalició electoral, i els integren a Solidaritat per la Independència, partit polític. El passat mes de gener em varen carregar al banc una quota en nom de Solidaritat per la Independència de 50€.

Tot plegat seria irrellevant si les coses s’haguessin fet tal i com es tenien que fer, però no va ser així i la manipulació ha arribat a uns límits insuportables.
Els impulsors i dissenyadors de Solidaritat per la Independència, López Tena i Uriel Bertran, intenten l’estratègia de col•locar a tota la gent de la seva confiança en els càrrecs de SI, però la democràcia interna en que disfressen el funcionament del partit fa que la presentació de candidatures alternatives a les oficialistes faci trontollar les seves pretensions en els òrgans comarcals i regionals i no assoleixin els pretesos resultats en un 100%.
La por a que es repeteixi el fenomen en la elecció dels òrgans directius del partit en el Congrés els impulsa a iniciar una campanya mediàtica pels diferents corrents a la xarxa d’internet, l’estratègia empleada per desacreditar als rivals és un joc brut, rastrer i mancat d’ètica. Ho fan amb tant malament com saben i el partit es trenca.

Em sento enganyat, mai se’m ha demanat militar a SI, perquè a un partit polític si milita, no t’hi adhereixes. Discrepo totalment de la seva estratègia i del que en diuen purisme, purisme és el meu i el de tants catalans que volem la independència de Catalunya i hi volem anar units i sense sectarismes, acotant punts de partida i no censurant accions passades.
A no trigar i quan sàpiga a on dirigir-me aclariré la meva situació a SI, tan si tinc que tramitar una baixa o com si es simplifica a desfer un malentés.