dijous, 29 de juliol de 2010

CATALUNYA ANTITAURINA



Evidentment que alguna cosa està canviant a Catalunya, almenys ens fem sentir!. Tal i com presagià el Dr, Deulofeu, insigne apotecari figuerenc, tots els imperialismes tenen una data de caducitat, la seva durada és de 550 anys, i el imperialisme espanyol ja fa cara de Danone.

Tranquil Montilla, que després d’aquesta “cornada” et convertiràs la primera veu de qualsevol coral de eunucs. I la Camacho, quan en Laporta proclami la INDEPENDÈNCIA, li donarem un pic i una pala juntament als altres als peperos i als pericos, i a fer les carreteres, que amb el seu vist i plau, s’han deixat de fer a Catalunya.

diumenge, 25 de juliol de 2010

FINLÀNDIA O ARGENTINA?.


Avui el Punt publica una entrevista amb Imma Tubella, rectora de la UOC, a on resposta a resposta posa el dit a la llaga de l’actual situació que estem vivint i ens marca el camí a seguir per aclarir el nostra futur.

L’Imma comença la seva entrevista comentant el protagonisme que estan adquirint els moviments socials en front a les institucions. Seguidament dissecciona la actual crisi amb un curós anàlisi del professor de la UOC Joan Torrent, en que la cotextualitza en tres vessants: la primera d’infraestructura, referint-se a mercats i a sistemes financers; la segona estructural denunciant un teixit productiu inadequat: no hi ha treball, ni consum, ni benestar; i la tercera superestructural, de les actuals institucions i al seu encaix en l’àmbit econòmic.

Partint de que els pressupostos son l’indicador del país que volem i que Espanya va a la cua d’Europa amb inversió en educació i recerca, creu justament que cal prioritzar l’educació i la recerca i seguir el model de Finlàndia, si no, Espanya ens arrossega cap el model argentí.

Catalunya, per historia i caràcter, por redreçar la situació burjant a les escletxes del sobiranisme. Com diu la Mar Jiménez en la seva valoració de l’entrevista a la Imma Tubella, "jo també prefereixo Finlàndia a l’Argentina, malgrat els tangos".

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/199325-imma-tubellaamb-el-peix-al-cove-el-nostre-futur-es-argentina.html


.

dimecres, 21 de juliol de 2010

TOTS AMB SOLIDARITAT CATALANA





Suport a Solidaritat Catalana,

El passat 10 de juliol més d’un milió de catalans varem avançar des del Passeig de Gràcia a la Plaça Tetuan reivindicant el dret democràtic a decidir, protestant per la sentència del Tribunal Constitucional en vers l’Estatut d’Autonomia.

Espanya és l’únic estat que en la seva Constitució no reconeix la pluri-nacionalitat en el seu territori. Els catalans en referèndum varem votar un estatut que el ribot del Sr. Alfonso Guerra i posteriorment la sentència del Tribunal constitucional, fent de tisores del PP, han desfigurat.

Avui el clam cap a la INDEPENDÈNCIA no és exclusiu d’una minoria de catalans amb sentiments identitaris, és una qüestió de dignitat de més ampli abast, fins el punt que en la darrera enquesta publicada a La Vanguardia dona majoria als partidaris de que Catalunya s’independitzi d’Espanya. És el dèficit democràtic dels espanyols qui ha dimensionat el SENTIMENT INDEPENDENTISTA dels catalans.

El context europeu ha variat i avui és possible la INDEPENDÈNCIA, podem anar a Brussel•les sense necessitat de passar per Madrid, integrats en una confederació de països europeus que és el que s'escau avui en un mon globalitzat. Els politòlegs apunten que els petits estats s’organitzen millor que els estats grans. Flandes, Euskadi i Escòcia son exemples de nacions que reivindiquen la INDEPENDÈNCIA en el marc europeu, països similars a Catalunya.



El dia 10 varem donar un pas molt important, però cal seguir avançant, ara ja ens cal un referent que aglutini i que lideri aquest moviment que va iniciar-se amb les consultes populars i que va vertebrar Omnium Cultural. Solidaritat Catalana pot ser qui ho faci realitat, per aquest motiu cal donar-li suport, jo avui m’hi he adherit i és important que el major nombre de catalans abonem la proposta d’unitat que ahir varen fer Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran. Ara és un bon moment per fer-ho possible, adhereix-te a Solidaritat Catalana a la web http://www.solidaritatcatalana.cat/.

.

dilluns, 12 de juliol de 2010

La missió arqueológica del 1907 als Pirineus


L’Arquitectura de l’Art Romànic neix al monestir de Cluny a França el 930 i aviat s’estén paulatinament i amb característiques pròpies per Alemanya, França, Itàlia i la Península Ibérica, es pot considerar com el primer estil internacional europeu.
El seu esplendor la té en els segles XI, XII i primera meitat del XIII coincidint amb la Catalunya dels comtes. En aquella època la societat estava estructurada amb els pagesos, els guerrers i els monjos, que eren els estudiosos de les ciències i les lletres. Aquesta és una de les raons del perquè l’Art Romànic és senzill i auster.
A Catalunya els vestigis del Romànic son nombrosos, tant en edificis religiosos com en escultures, pintures, etc., però això vol una excursió com la que varen fer en el seu dia en Puig i Cadafalch, en Goday, en Brocà, en Gudiol i en Mas, això si, amb més comoditats i una bona digital.







El 30 d’agost de 1907 va sortir de Barcelona una missió científica del Institut d’Estudis Catalans formada pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday, l’historiador de dret Guillem Mª de Brocà, el conservador del Museu de Vic Mn. Josep Gudiol i el fotògraf Adolf Mas. Tenia com objectiu explorar la part alta dels afluents del riu Noguera Ribagorçana, visitar edificis religiosos i civils, aixecar-ne els plànols, documentar els elements arquitectònics i les obres d’art, i fer-ne fotografies. Al llarg de dues setmanes, els científics del Institut van visitar la Vall de Luishon, la Vall d’Aran, la Vall de Boí, la Noguera, i la Vall d’Isàvena. “Els resultats de l’exploració foren preciosos –diu la crònica publicada a l’Anuari del Institut d’Estudis Catalans -; a més de les inscripcions del claustre de Roda, fotografiades moltes d’elles, llegides i anotades totes, portava la missió més de dues-centes fotografies, les plantes i demés detalls arquitectònics d’una vintena d’edificis no descrits i les apuntacions ja dites sobre el dret consuetudinari d’aquestes comarques. A més, estudiades les pintures murals de que s’anava tenint notícia, s’estan copiant les de Sant Vicens i Sta. Maria de Taüll, les de Boí i les de Roda, Quals còpies, encomanades a artistes entesos i respectuosos, passaran a augmentar la documentació romànica del Museu i serviran d’il•lustracions per l’obra sobre les pintures murals que aquest Institut té en curs de publicació”.



diumenge, 11 de juliol de 2010

diumenge, 4 de juliol de 2010

dissabte, 3 de juliol de 2010