dimecres, 15 de desembre de 2010

CAFÉ AMB LLET.

Aquest post, amb el temps quedarà enterrat per altres posts fins arribar a l'oblit.




Sempre he sigut de l’opinió que als morts hem de deixar-los reposar en pau, perquè quan passem el segment de la vida deixem de sentir fred, calor, dolor i alegria, fins i tot deixem de sentir i de llegir el que de nosaltres els altres diuen.
Encara recordo el dia que la Remei em va trucar a la Casa de Cultura i em va “fotre” el ruixat, va ser la primera tempesta del que desprès vindria, al darrera es sentien els comentaris instigadors d’en “apunta,punta”. Em va saber greu, vaig recordar quan de joves sortíem en colla, lo guapa que era i que és, i com em sentia de tallat al seu costat, també quan darrerament ens creuàvem pel carrer i ens saludàvem amb aquella rialleta que mostrava la simpatia que sentíem l’un per l’altre, i que tot això se’n podia anar en orris!.
Be, s’ha publicat la sentència, potser només la primera sentència, però no ha guanyat ningú ..., perdó, si que hi ha qui ha guanyat, advocats i procuradors que varen fer la seva feina i d’això viuen. Però no tots, els advocats que varen defensar a una de les parts, el Centre d’Estudis Tossencs no varen voler cobrar, encara hi ha romàntics, molts en el mon de la cultura com l’Esther Loaisa i en Joan Molla.
Tampoc en Carmelo Sallés i en David Moré varen escriure aquest llibre per lucrar-se o perquè fos un “best seller” o guanyes un “Planeta”, lluny d’encetar aquesta polèmica, l’única intenció que varen pretendre fou la d’encapsular en unes fulles una part de la història d’un poble, la de Tossa, d’immortalitzar a una gent humil, pot ser els alguns mots delataven algun dels molts defectes que tots tenim. Jo em sento molt cofoi quan veig la foto del meu pare en el llibre, en Napoleó al que el mot li va posar el seu avi, amb el consentiment del seu pare, el dia que el varen batejar i amb tot l’amor del mon.
Tampoc la Remei i l’ajuntament hi han guanyat res, si la intenció de la primera era que no se’n parles del seu pare pel mot, l’efecte ha estat el contrari, i econòmicament els hi ha d’haver tocat, igual que a l’ajuntament que som tots, i en els temps que corren, no estem per llençar els diners, ni uns ni altres.
Obrem amb la intel•ligència que ens convé, que el Sr. Benet Salellas se’n vagi a defensar “comandos Dixan” i l’altre, que ni recordo el nom, similars; que reposin els morts i que hi hagi pau.

.

diumenge, 12 de desembre de 2010

dilluns, 6 de desembre de 2010

dijous, 2 de desembre de 2010

MADE IN SPAIN


Rosa Díez: 'Me duele que Carmen de Mairena saque más votos que UPyD'


Rosa Díez, líder d'UPyD, ha lamentat en roda de premsa que la CORI obtingui més vots que el seu partit a Catalunya. Díez assegura que 'el veritablement preocupant dels comicis és que els cutres mereixin el suport dels catalans'.

La presidenta d'Unión Progreso y Democracia ha valorat els mals resultats obtinguts pel seu partit al nostre país on la formació espanyolista no ha obtingut representació parlamentària. De fet, la candidatura d'Antonio Robles (UPyD Cataluña) no ha passat del 0,17% de suport.

Un transvestit treu més vots que Rosa Díez

"El veritablement preocupant dels comicis és que coses ‘cutres’ mereixin el suport dels catalans", ha dit Rosa Díez. Cal recordar que el partit d'Ariel Santamaría que reclamava follodroms per Catalunya ha obtingut 2.000 vots més que UpyD, que s'ha quedat com la 16a força, i per tant, fora del Parlament.

Catalunya, “territorio comanche”

Díez atribueix aquesta bufetada electoral a què a Catalunya no cala el discurs d'UPyD. “És difícil penetrar a Catalunya pel discurs del partit, que defensa la llibertat lingüística, que l'Estat recuperi la competència en educació o el rebuig al concert econòmic com a model fiscal pel nostre país.



Sra. Díez, encara que el/la Mairena no tingui programa com té la Belén Esteban ..., -"Rosita, comete el pollo!"-, que a Catalunya tenim a la gran Carmen.




.

dissabte, 6 de novembre de 2010

EL BARÇA

El Barça
Josep M. Ballarín
01/11/2010 11:55
Al Barça hi ha xarvescat.



No tinc més remei que parlar-ne. I començo a cartes esteses. En Laporta és un dels millors amics que tinc, però no en cantaré les glòries perquè no cal. En qüestió de copes és el president que ens n'ha donat més i amb menys temps. I no en parlem més.

El Rosell ha arribat on és amb un lema que l'ha anat repetint i repetint. El Barça és del soci. El bon home no se n'adona, amb aquesta dita fa del Barça un FC Matedepera a l'engròs, a mans d'uns quants.

Amb aquesta dita del soci, contradiu allò que hi ha escrit amb lletres grosses al bancal del Camp Nou: “Més que un club”. La grandesa del nostre Barça és, justament que ultrapassa la llista, ara closa dels socis i és de molts més, molts més àdhuc que la corrua de penyes.

Molt personal. Platko, Walter, Mas, Martí, Guzman, Castillo, Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Parera. Aquest és el Barça dels meus set o nou anys. Sense ésser-ne soci fins fa poc, el Barça és meu, com ho és d'algú que en viu lluny i feina té a saber els resultats. Dit sense més embuts. El Barça és més que un club perquè, vulgues que no, ultrapassa els socis, ultrapassa les penyes, s'arrela a tot el país i ha esdevingut un fet fins no sé quin racó del món.

Ara, uns compromissaris ens engeguen en Laporta boira avall, com antany feien amb els qui emmenaven a la presó. Em dol, però el conec prou i massa, no sé pas com, però se'n sortirà, té tremp per això i més. Però, em sap greu veure'l així sabent-lo innocent. Tanmateix em podria respondre a la Socràtica, dient que més val ser condemnat innocent que culpable.

Més pena em fa el Rosell. Ha de ser un mal viure amb el coragre que arrossega. Però tot home té remei amb els mals que se li coven endins. Tant de bo algun dia s'adoni al viu del parenostre. “Perdoneu les nostres culpes com nosaltres perdonem els nostres deutors”, que és el remei a tots els mals coragres.

Més pena em fa el Barça. Encara no fa un any era tingut pel millor equip del món. Ara és un ball de bastons que fa xalar els qui sabeu prou i deixa amb un pam de boca oberta els qui s'ho vigilen de lluny.

Font: Avui

dijous, 4 de novembre de 2010

SAU I EL ROMÀNIC







Tavèrnoles




Sant Pere de Casserres






Campanar de la Catedral de Vic.