dimecres, 15 de juliol del 2009

ESPANYA ÉS EL PROBLEMA, LA INDEPENDÈNCIA ÉS LA SOLUCIÓ.



COMUNICAT DE REAGRUPAMENT

Davant el nou sistema de finançament pactat entre el govern espanyol i les comunitats autònomes, Reagrupament vol denunciar l'entusiasme frívol amb que des de Catalunya s'ha rebut aquest acord. El nou model, lluny de la propaganda triomfalista que alguns venen, consolida la dependència financera de la Generalitat de la voluntat política de l'Estat i incompleix de manera flagrant alguns dels preceptes de l'Estatut. Reagrupament també lamenta que el debat sobre el sistema es faci des del reconeixement de l'autoritat de l'Estat a cobrar els impostos dels catalans i les catalanes i a decidir unilateralment quina part retorna.
És per tot això que Reagrupament denuncia que l'acord de finançament:

· No suposa un canvi de model. La ministra Salgado ha reconegut que les bases del sistema són les mateixes que va presentar el ministre Solbes el passat mes de desembre i que van ser rebutjades pels mateixos partits que ara, en un sorprenent canvi de criteri, donen suport.

· Segons aquest model, els diners que hauria de rebre la Generalitat depenen únicament i exclusiva de la quantitat total que el govern espanyol vulgui destinar al conjunt de les comunitats. Fins i tot els 11.000 milions d'euros addicionals al sistema anunciats pel 2012 queden relativitzats quan la mateixa ministra assegura que 'només és una previsió que dependrà de l'evolució dels ingressos tributaris'.

· Per tant, les xifres que frívolament alguns avancen des de Catalunya només són una suposició sense garanties que en cap cas han estat confirmades per la ministra d'Economia.

· El nou sistema també està dissenyat perquè res no canviï. És injust i insolidari amb Catalunya. Els diners que rebrà cada comunitat depenen de la participació en la recaptació obtinguda en el seu territori d'una cistella d'impostos que s'ajustarà amb tres fons diferents. L'esperit d'aquests fons permetrà retallar per una banda el que la Generalitat obtingui per una altra.

· No garanteix el principi d'ordinalitat. Cap territori no pot perdre posicions en el rànquing de PIB per càpita després de l'aplicació del nou model. Amb les xifres que s'han fet públiques, Catalunya perdrà posicions després de l'aplicació dels diferents fons del model.

· El sistema no és transparent. Les condicions que ha de complir un territori per ser beneficiari del sistema han de ser conegudes i quantificables.

Amb el nou model, en canvi, comunitats com l'Aragó o la Rioja -amb un PIB per habitant superior a la mitjana estatal-, rebran més diners del que paguen d'impostos. El finançament acordat, per tant, només servirà perquè tothom es mantinguin com estava i evitar un conflicte polític territorial perpetuant l'espoli fiscal de Catalunya.

· No hi ha cap limitació quantitativa. La contribució neta de cada territori al sistema, és a dir, la diferència entre el que paga i el que rep, ha de tenir un límit per evitar que es perjudiqui el seu desenvolupament. El dèficit fiscal de Catalunya és del 10% del PIB i amb el nou model de finançament no hi ha cap garantia de que es redueixi. La Generalitat, doncs, accepta perpeturar l'espoli fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que després d'aquest acord de finançament serà d'uns 2.500 a l'any euros per persona.


13 de juliol de 2009

REAGRUPAMENT
http://www.reagrupament.cat



Xavier Rubert de Ventós: "Soc nacionalista aspirant a deixar de ser-ho".
-30 de març de 2009

Filòsof, activista, catedràtic de la UPC, assagista, professor a Harvard i deixeble d'Aranguren. Xavier Rubert de Ventós també s'ha definit, en una entrevista al suplement "A més a més" del diari Avui d'aquest diumenge, un "nacionalista aspirant a deixar de ser-ho". "L'aspiració a Catalunya és la desaparició del catalanisme com la del feminisme, suposo, és deixar de ser necessari" ha dit Rubert de Ventós, i ha respost que, tot i ser espanyolista, la independència és la solució: "El dia que Catalunya estigui separada d'Espanya, el país amb què més m'agradaria entendre'm és Espanya. Ara bé, hi ha raons objectives (econòmiques, geogràfiques, etc.) i no merament sentimentals que no afavoreixen avui la convivència entre Catalunya i Espanya. Fins el segle XIX i principis del XX, Catalunya i Espanya eren complementàries. Però avui som competència! I no pot ser que ens regim per unes lleis –d'aeroports, per exemple- fetes per persones que tenen interessos contraposats als nostres!"..........



.