Per les excavacions realitzades al jaciment a la Vil•la Romana dels Ametlers, es creu que com a tal va existir entre els segles I aC i VI dC., ja que si han trobat elements tant de l’època republicana com de l’època augustal. Durant aquesta segona època l’edifici fou objecta de grans reformes que amagaren la primitiva forma estructural, amb tot i això si han trobat unes sitges al pati de l’època republicana.
La Vil•la Romana dels Ametllers té el seu moment àlgid en el Baix Imperi. Quan els desordres i la violència arribà al camp, molts petits agricultors es vincularen a algun veí poderós, encomanant -li la comercialització de la producció de les terres i restant sota la seva protecció. Així es varen veure ampliats molts latifundis. Un altre motiu que promocionà les viles rurals romanes a l’època, fou que grans capitals de diners es destinessin a aquestes activitats degut a la anèmia de l’industria a les urbes, que incentivà als homes de negocis a invertir al camp.
Aquestes viles presentaven la següent organització: situada en un lloc fàcilment fortificable, hi havia la vivenda residencial de l’amo, en un altre lloc ben diferenciat els magatzems, tallers, dipòsits, estables i les cambres dels obrers. La estructura d’aquestes explotacions es diferenciava dels antics latifundis en que va deixar de ser una gran explotació cultivada per mà d’obra servil per convertir-se en un conjunt de petites vil•les rurals treballades per propietaris, el latifundista comercialitzava el que produïen i l’hi entregaven una part a manera de renda o contraprestació pels serveis que rebien.
A fi de garantir la producció del camp, els pagesos no podien abandonar la terra ni tan sols per anar a treballar a l’administració, ni per professar la religió, ni per casar-se.
Les ruïnes existents a la Vil•la Romana dels Ametllers mostren perfectament el que va ser la part estructural del nucli d’una de les vil•les rurals romanes que millor s’han conservat.
A la part baixa es localitza una zona antiga de magatzems a on hi havia tres premses i els corresponents dipòsits, etc. i que més tard va ser traslladada o ampliada en situació annexa a la zona residencial segurament per motius de seguretat. Les principals activitats que si realitzaven eren la elaboració del vi i també la salaó del peix.
La part residencial, situada al turó, a esquenes a llevant hi ha el que és l’entrada del edifici (fauces), entrada amb absència d’atri, normal en una vil•la construïda al s. I aC. i que no tenia necessitat d’emmagatzemar l’ aigua de la pluja del teulat (impluvium), aquí s’hi va trobar el mosaic millor conservat, avui exposat al Museu Municipal i que és la imatge d’una matrona i a on es pot llegir una inscripció fent menció al latifundista Vitalis i que diu “SALVO VITALE FELICE TURISSA EX OFFICINA FELICES”(estant bé Vitalis, Tossa estarà bé. Del taller de Fèlix). A la dreta de l'entrada hi ha una petita sala a on es recaptaven els impostos als pagesos, en aquesta sala hi ha un mosaic amb figures geomètriques simètriques de color blanc i negre. A l’esquerra de l'entrada un altre sala de dimensions mes grans que l’anterior i a on es creu hi havia la biblioteca (tablinium), que era la sala despatx i a on es rebien les visites de persones importants, el mosaic d’aquesta cambra està força deteriorat i només es distingeixen unes formes geomètriques i la figura d’un àngel. Finalment aquesta sala donava entrada a una tercera càmera que era el menjador (triclinium) que tenia una excel•lent vista, també amb un mosaic força deteriorat. Les actuacions arqueològiques també han trobat una varietat d’estucs que s’estan classificant.
Més a l’interior hi ha els banys a on es conserven els forns (hipocausts) i totes les canalitzacions de calor que climatitzaven les diferents sales i a un menjador d’hivern. La primera sala era el vestidor (apodyterium) que es comunicava, a la dreta, amb la càmera freda (frigidarium) que la completava un piscina d’aigua freda, i, per l'esquerra, amb una càmera tíbia (tepydarium) que a la vegada es comunicava amb la càmera calenta (caldarium) a on també hi havia una petita piscina d’aigua calenta.
En el pati interior (peristil) hi ha la piscina (lacus) i la font (ninfeo)que es creu que alimentava una cisterna, aquí s’hi han trobat les restes d’escultures de marbre, una pota d’una taula de forma de felí , una granota i un cranc que devien decorar la piscina. L’origen de les escultures i els colors dels estucs indueixen a creure que la vil•la era força important.
Finalment una alineació de dormitoris a la part posterior (cubículums) i l’absència de serveis (litrinae), ens descriuen i ens fa imaginar el que en el seu dia va ser la VIL•LA ROMANA DELS AMETLLERS.
A aquesta Vil•la la completaven 14 petites viles rurals, dues d’elles excavades, la de ses Alzines i la del Mas Carbutí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada